divendres, 1 de gener del 2010

Presentació

El meu nom és Glòria i els meus cognoms són Ribera i Salvador. Vaig néixer un 8 de maig, en plena primavera, i amb el do que té aquesta estació, que sol ser tan bonica, no es comptabilitzen els anys. Ara tinc l’edat suficient per sentir que ser lliure ja no és un privilegi, sinó el dret de poder viure el dia a dia amb tota la joia.

Vaig estudiar tot el que calia per entrar a la Facultat de Medicina, on vaig aprendre -entre altres coses- que el nostre cos és una màquina perfecta... plena d’imperfeccions quan toquem una tecla equivocada.

Per conduir aquests sentiments contradictoris vaig passar a formar part, com a membre, del Departament de Formació de la Federació Catalana del Voluntariat Social i vaig impartir cursos a diferents instituts i facultats de Catalunya. No m'he sentit mai exclosa del gust per les arts, la qual cosa em va portar a estudiar música i a començar a “escriure”, posant títols als exercicis de piano, segons l’emoció que em provocaven a l’estudiar-los. Això va ser una herència que em va venir del meu avi patern.

Mai no m’hauria imaginat poder trepitjar els llindars de l’Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on se'm considera com a escriptora en formació. Estic disposada a aprendre i a sentir-me lliure alhora –no és per indisciplina-, ja que l’art es pot cultivar però no es pot encadenar i perquè les paraules porten dintre seu un color propi i la seva sonoritat peculiar. El caràcter és el caràcter. D’això, n’estic segura!

En aquest bloc, us faré confidents de fragments de les meves històries. Ho faré amb la confiança que moltes d’elles ja han estat passades pel filtre de la gent professional que em van menant pel bon camí de l'escriptura. També hi deixaré caure, com a primícia, el que espontàniament em surti del cap, només per a vosaltres, com si d'un perllongament de mi mateixa es tractés.

Comencem l'any 2010!
Enceto el bloc!
Ens hi trobarem sempre que ho vulgueu.

14 comentaris:

Josep Mª Arqué ha dit...

Gràcies i ànims que, crec no te'n falten, et caldran per perseverar encare que, com be reconeixes, el caràcter ja es de perseverància. Felicitats!
Josep Mª Arqué

Anònim ha dit...

hola, me ha gustado mucho a.c.r-

Anònim ha dit...

Hola Glòria, m'enmociona que ens facis confidències i potser també ens deixis compartir secrets. sense les confidències i els secrets moltes coses no s'entenen. Endavant! et llegiré sempre. Angels.

MªRosa Nogué ha dit...

Hola, Glòria!
M'ha agradat moltíssim el teu "Sense ombres". Serà un plaer seguir-te en aquest blog engrescador, després d'haver tingut el goig de llegir i comentar els teus textos a l'Ateneu...Com diem sempre amb una amiga meva, que també malda per fer novel·les: Endavant les atxes!

Alba ha dit...

Glòria, gràcies per aquest regal de sensibilitat. Jo la conec la Flora i m'ha encantat llegir la teva història. També puc dir que tu també ets una persona d'aquestes que deixen empremta i que llegint el teu blog t'he descobert. Fins i tot el teu nom ja és poètic. M'agrada molt que ens deixis compartir el teu raconet. Ara quan cantarem juntes sabré que ens uneix una experiència molt agradable. Gràcies per la teva generositat. La néta d'una amiga meva va dir la nit de Cap d'Any: S'ha acabat el calendari! Bonica i innocent manera de descriure la fi de l'any, oi? Ara tenim un calendari nou per estrenar i per posar-hi coses bones! Te'l desitjo molt bo per a tu i per a tota la humanitat. Una abraçada! Alba

Marc Roca-Cusachs Coll ha dit...

Oh sorpresa !!!
Quina poetesa és la Glòria.
Però et recordo que també hi han bruixes bones, com la de Sort, o la bruixa italiana que reparteix joguines el dia dels Reis a Itàlia.
No tot ès blanc o negre.
Fins demà, a l'assaig.
Marc

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Hola Marc, moltes gràcies pel teu comentari!
Pel que fa a les bruixes només me he referit a les dels contes. Les altres les deixo per a uns altres moments...
Una abraçada i ens veiem demà!

Anònim ha dit...

Em semble que acabaras siguen una gran escritora

Anònim ha dit...

Procuro encontrar un ratito al día para mirar tu blog, me gustan tus confidencias y los comentarios que recibes.Seguire siendo tu anónimo a.c.r.

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Querida/o Anónimo, ¡lo importánte es que estés ahí! y agradezco tu presencia "virtual". ¡Siempre es un estimulo la fidelidad en la espera! Te adelanto que muy pronto habrá otra aportación. Hasta pronto.

Anònim ha dit...

Gloria, molt bonic !
soc la Montserat Borrull
M'agrada molt com escrius, jo no soc entesa pero ho entenc i m'ha emociona
jo tanve tinc 2 nets be si Deu vol al maig en seran tres
Son l'Ariadna que te 6 anys el Guillem en te 4 i el Jordi neixera el mes de Maig, aixi dons ja tens una lectora o "fan" en el teu blog,
un petonas i anims

Josep ha dit...

Pot ser algú tindrà una sorpresa al veure el teu blog, però no els teus companys de l'Ateneu, que ja em compartit els teus moments d'inspiració. Endavant , Gloria

Mireia Farriol ha dit...

A veure si aquest missatge el veiem perque vui dir-te que m'agraden molt els teus escrits

Albert González ha dit...

Genial padrineta! M'he llegit alguns dels teus relats i em semblen molt bonics. Un petó i una abraçada des del Sudan!